Eduard Baulida
A dins del mas, del poble o la ciutat les distàncies visualment son curtes. L’espai edificat és car i la mesura n´és l’home. Per a que sigui confortable, ens calen unes proporcions ajustades als usos. El nostre Sant Hilari és un espai recollit, endreçat i acollidor. Humanitzat i sacralitzat. Els Cardedeuencs són capaços d’omplir la feixa grossa de fogarons, cantirons, manduca i festa el dia del Sant. En un entorn rural, a l‘ermita no li calen murs ni tanques.
Quan surts d’un mas, les distàncies visuals son llargues i ondulades però tothom sap on comença lo seu i acaba lo del veí.
Els murs limiten. A voltes separen però a voltes uneixen. Dels murs que uneixen i no els de Pink Floyd (“the Wall”) vull parlar en aquest Hilàrium 2024. Dels murs que esdevenen ampits per al veïnatge i per al paisatge.
El meu treball , des de fa anys, és ple d’estructures que volumetritzen i amiden l’espai. La meva peça enguany, voldrà caminar, parlar, establir veïnatge entre l’ermita i feixes, boscos, cases i camps.
Eduard Baulida i Estadella.
Logopeda i Pedagog. Girona 1963
