Anna Cornet

Què en serà, de l'Olivera?

És una investigació reflexiva i poètica sobre l’impacte del canvi climàtic en el saber ancestral vinculat a l’olivera. A partir d’una instaŀlació de land art es busca plasmar l’esquerda que va obrint el canvi climàtic respecte tot el món que ens ha brindat l’Olivera des de temps antics. El capitalisme ja ha engendrat una ruptura implacable amb l’ancestralitat, on el vincle amb l’olivera és ja quasi només productiu. Si hi afegim la incertesa i l’impacte que genera el canvi climàtic sobre els propis olivars hi apareixen pèrdues, absències i dols. És una ruptura irreversible entre el saber transmès generació rere generació des de la collita, la producció a la seva presència i adoració en el dia a dia.
Aquesta ruptura és la incisió històrica, en la que no només es perd la subjectivitat, l’experiència viscuda i la relació directa amb l’olivar, sinó que és l’abolició de referents. Uns referents cíclics, culturals, vinculars, comunitaris, afectius, medicinals, cerimonials i espirituals. I climatològics: canvis extrems de temperatura, pluges menys freqüents però més intenses, que provoquen incertesa en  la producció, plagues, i una perpetuació de la distància antropològica amb la sacralitat d’aquest arbre.
Com tornar a nodrir una relació sense referents, desorientats, amb aquests temples miŀlenaris? Com podem recordar i/o crear altres maneres d’entendre, de percebre i formar part de la natura que no sigui cartesiana, miŀlimètrica, algorítmica, externa, calculable, previsible i productiva… ? Quines formes de comprensió, de saber, de pràctica vincular s’obren entre les persones i els olivars?
És un dol amb els interrogants vinculars amb la natura que això implica. Un ritual de comiat, un acceptar l’oblit que ja és, d’aquesta saviesa ancestral, de les pràctiques culturals associades i tots els vincles teixits, sentits i viscuts des de segles enrere. Aquesta peça busca ser un gest d’agraïment, d’honorar a aquests temples i fruits sagrats, que han portat durant miŀlenis el fer comunitat, les creences, mites i llegendes cultivades que permeten mantenir vives totes les relacions amb tot el món d’allò viu i el misteri.

© Fotografies: Marisol Hospido

L'artista

L’Anna Cornet Augé és artterapeuta i antropòloga social. Des del 2019 s’endinsa en el món de l’Artteràpia i l’expressió corporal, on troba altres maneres d’expressar malestars interns i externs, d’investigar la pròpia interioritat i de dialogar amb la matèria, el cos i l’entorn.
Es forma amb el Postgrau de Cuerpo y Arte de ALAS i el Màster Integratiu d’Artteràpia d’UDG-GREFART.
El seu treball d’investigació creadora gira al voltant de la consciència, l’existència, la interioritat, la vitalitat, la vulnerabilitat humana, el dolor, el ritual, el món i l’ecologia. Ho fa a través de la instal·lació, el gran format, el land art, el moviment, la performance i l’escriptura, mentre també busca la seva interrelació amb el paisatge i la natura.
Del procés creador li interessa sobretot com convocar les condicions necessàries per trobar la presència i sensibilitat creadora i també com el llenguatge poètic aporta sosteniment al dolor, al ritu, a la vida amb totes les seves fragilitats, aportant una mirada acollidora i sensible que obre, amplifica i permet.
Al 2024 participa en el Festival Kminart amb l’obra «Sent Pols» i el 2025 exposa el seu Poemari Invertebrat.