Atlas Anell
Emergència
Emergència investiga les condicions materials i ambientals que fan possible l’aparició de fenomens i formes, registrant les transformacions que hi tenen lloc. El projecte parteix del sotabosc com a espai de latència, un territori on allò visible conviu amb allò que roman en suspens, en un estat anterior a la forma.
Aquesta latència no implica immobilitat, sinó una força continguda, una activitat que opera per sota de la nostra percepció. El bosc es transforma constantment: respira, acumula, descompon, creix, es desplaça i genera presències. Gran part d’aquests processos succeeixen al marge de la mirada humana.
La recerca articula dues formes d’aproximació al paisatge: observar i mesurar. A través de càmeres de fototrampeig i del registre de les condicions ambientals, el projecte busca revelar allò que passa al bosc quan nosaltres no hi som, amb la intenció de fer emergir les traces i els moviments dels essèrs vius que l’habiten.
La peça s’estructura a partir de diverses membranes translúcides que funcionen com a filtres entre el cos, la imatge i el paisatge. En travessar-les, es modifica la distància, l’angle i la relació entre les diferents capes, possibilitant la condició d’aparició.
En el context de l’emergència climàtica, Emergència proposa desplaçar la mirada cap a processos lents, acumulatius i sovint imperceptibles. Obrir un espai per percebre allò que el bosc experimenta, transforma i revela quan la mirada humana deixa d’ocupar-lo.
L'artista
Atlas Anell desenvolupa una pràctica artística transdisciplinària que transita entre la performance, la instal·lació efímera i l’escultura. En el seu treball explora els espais de latència entre cos, matèria i percepció, entenent la creació com un procés d’aparició i transformació en diàleg amb el paisatge. Amb formació en Arts Contemporànies (UOC/Museo Reina Sofía), la seva recerca es nodreix principalment del pensament filosòfic i científic.
Durant la residència en el festival Hilari(um) explora com la llum, l’aire o la boira transformen allò que veiem, fent que la percepció i el miratge esdevinguin formes d’interacció amb un ecosistema viu.
