Manu vb Tintoré
Evergreen - distorcions en el terreny de joc
El camp de futbol constitueix un dels paisatges més reconeixibles i universalitzats de la contemporaneïtat. La seva geometria aparentment neutra organitza cossos, identitats, desplaçaments i formes de pertinença col·lectiva. En aquest projecte, aquest espai familiar apareix alterat mitjançant una sèrie de distorsions estructurals i materials que desplacen la seva funció habitual per convertir-lo en un territori de tensió ecològica i simbòlica.
L’obra incorpora una reflexió crítica sobre el fenomen del “greenwashing”: la construcció d’una aparença ecològica destinada a ocultar dinàmiques d’artificialització, extracció o degradació ambiental.
La gespa sintètica resulta especialment paradigmàtica en aquest sentit. Tot i que sovint es presenta com una solució “sostenible” gràcies a la reducció del consum d’aigua o del manteniment, la seva existència depèn de materials petroquímics, genera residus difícils de reciclar i participa activament en la dispersió de microplàstics.
El camp de futbol apareix aleshores com una metàfora territorial de les nostres societats: espais on l’experiència col·lectiva continua necessitant símbols de natura, comunitat i identitat, encara que les seves estructures materials estiguin cada vegada més desvinculades dels cicles ecologics reals.
Aquesta transició progresiva i normalitzada del “fet natural” cap a la artificialització de la natura, la trobareu representada en el projecta amb la subtìl barreja entre gespa natural i gespa artificial. Tots dos materials conviuen sense jerarquia aparent, dificultant progressivament la distinció entre allò viu i la seva simulació sintètica.
Del conjunts de distorsions exercides sobre el terreny de joc, destaquem la fusió de la porteria i la banqueta, el projecte introdueix ainsi una tensió psicològica molt particular: el lloc del descans coincideix amb el lloc de màxima exposició.
En les societats contemporànies, els espais tradicionalment destinats a la cura, al descans o a la reflexió han estat progressivament colonitzats per dinàmiques de productivitat, competició i vigilància. El projecte sembla materialitzar aquesta condició mitjançant un gest extremadament simple: convertir el lloc del repòs en estructura defensiva i alhora fa coincidir el lloc del descans amb el lloc de màxima exposició. També la normalitzarem?
Un gol cantat?
L'artista
Manu vb Tintoré, Brussel·les 1964. Resideix a Girona. Ha desenvolupat i convertit el seu corpus artístic en una meditació contemporània sobre l’home i els seus mecanismes d’apropiació i construcció del territori. Des de llavors centra la seva investigació en el desenvolupament del concepte de “naturalesa del límit”.
Com a enginyer agrònom va cooperar a diversos països d’Àfrica i Amèrica Llatina. La seva obra ha estat exposada monogràficament a Europa, Amèrica, Japó, Corea i a la Xina i ha estat reconeguda amb diversos premis.
