NÚRIA DURAN
La guerra està a dins
És una performance que té lloc a l’interior d’una instal·lació tèxtil i que explora la tensió entre els pols que habitem: conflicte i calma, dolor i plaer, resistència i entrega, separació i vincle. Parteix de la idea que allò que ens és incòmode, allò que dol o que entra en conflicte amb nosaltres, també forma part de la nostra experiència i conviu amb la seva polaritat. Donar-li espai, travessar-ho i entrar en aquesta guerra interna pot obrir un camí cap a la conciliació interior.
Totes aquelles parts que romanen ocultes en nosaltres ens desborden a l’hora de relacionar-nos amb la vida i generen guerres internes. Entrar en la nostra guerra interior ens dona la possibilitat de transformar-la.
La instal·lació es construeix amb materials tèxtils intervinguts amb cera, pigments i midons, creant matèries denses i lleugeres. El tèxtil deixa de ser només una superfície per convertir-se en cos, espai i estructura, donant cabuda a la guerra pròpia de cada individu.
La performance «La guerra està a dins» es fa a dins de la instal·lació. El cos entra en relació directa amb la matèria. La interacció entre el moviment, els elements instal·latius i els objectes performàtics crea experiències al voltant del propi conflicte i la seva acceptació.
La peça és l’experiència que es genera en la interrelació de tots els elements, on les marques, les tensions i les transformacions van construint el sentit de l’obra. El moviment sorgeix de l’escolta i de la resposta davant del pes, la tensió, el contacte i la resistència dels materials.
La peça parla d’allò que passa a dins i acaba prenent forma a fora: l’aferrament, la resistència, la necessitat de sostenir, de deixar anar, de protegir-nos, de connectar, i també de conciliació, acceptació i calma.
L’aigua, la sal i el pigment formen part de l’acció. Neteja, protecció i connexió són presències que acompanyen el recorregut del cos i transformen l’espai.
Quan parlem de guerra, parlem també de pau. Quan parlem de netejar, parlem també de brutícia. Les dues realitats conviuen i es donen sentit mútuament. La idea és travessar el conflicte, entrar en la guerra interna per arribar a la conciliació.
Travessar allò que ens dol i allò que no comprenem pot obrir la possibilitat de transformar-ho en una altra cosa. Potser la conciliació no és l’absència de conflicte, sinó la possibilitat d’habitar-lo des d’un altre lloc.
L'artista
El treball de Núria Duran parteix inicialment del color i de l’espai com a paisatge interior. Posteriorment surt del quadre per anar cap a la instal·lació, investigant a través de les escultures tèxtils els diferents cossos que ens habiten: el físic, l’emocional i l’etèric. Més endavant, el seu treball s’enfoca en l’experimentació entre el cos, la matèria i les experiències que emergeixen d’aquesta interacció. El seu llenguatge es conforma a través d’espais instal·latius, objectes performatius i vestuaris creats amb teixits reciclats, biomaterials, cera, sal, arròs, midons, aigua i pigments, on les tensions, els pesos, les resistències i les transformacions generen noves experiències i significats.
