Concep el fet de teixir com una tècnica d’ofici alhora que una eina de recerca. Cada projecte neix d’un procés d’observació: la textura, l’estructura i la història de la fibra orienten la forma final, i no a l’inrevés. Dedica temps a escoltar abans d’intervenir-hi, reinterpretant les tècniques ancestrals com un llenguatge contemporani capaç de generar atmosferes i experiències espacials. Portar aquesta recerca al territori afegeix una altra dimensió i li permet entendre l’entorn no com un simple escenari, sinó com una font d’inspiració.