Roger Martí

És quan paro que hi veig clar
El canvi climàtic és la manera més evident que té la terra de mostrar-nos fins a quin punt hem abusat del que ens ha estat donat.
Perduts en la voràgine del progrés, hem arribat a un punt de no retorn. L’única opció és parar, seure i reflexionar sobre què en podem fer o no fer d’allò que ens queda per sortir de l’espiral que tot ho vol.
Presentació de l’artista
Després d’anys treballant la fusta, vaig descobrir un món de fibres vegetals més suaus i que permeten treballar-les sense gaire més ajuda que les mans i un ganivet. Poc a poc, i gràcies a l’inici al Francisco Barroso i més endavant a altres artesans, he anat descobrint l’ofici de cisteller. Les fibres són un món extens per investigar, i per conèixer-les bé cadascuna d’elles cal jugar-hi i equivocar-se, preguntar i escoltar als que en saben. Poc a poc s’arriba a la sensació d’entendre què està passant, tot i que cada dia acabes descobrint que allò que et funcionava és relatiu i que cal estar constantment atent. He treballat sobretot amb cistelleria tradicional catalana, començant pel cistell de bolets, la peça més emblemàtica, però m’atrau molt l’anar descobrint velles tècniques de diferents llocs i el fet que encara defineixin cultures I territoris.